El principi de blanquejar els teixits s’aconsegueix principalment mitjançant l’oxidació o la reducció. El lleixiu és un procés que utilitza l’oxidació o l’acció de reducció dels productes químics per eliminar la brutícia oxidable o reduïble dels teixits que no es van eliminar del tot durant el procés de rentat principal. Concretament, el blanqueig es pot dividir en dos tipus: blanqueig oxidatiu i blanqueig reductor.
Blanqueig oxidatiu
El blanqueig oxidatiu és un procés en què els oxidants (com l’hipoclorit de sodi, l’hipoclorit de calci, etc.) reaccionen amb els pigments del teixit, pertorbant els cromòfors dels pigments, provocant que s’esvaeixen i es dissolen en l’aigua. Els agents de blanqueig oxidatiu habituals inclouen hipoclorit de sodi i hipoclorit de calci. L’hipoclorit de sodi té un millor efecte de blanqueig sota els valors de pH de 9 a 11, amb la temperatura controlada dins dels 60 graus i el temps controlat entre 6 i 9 minuts.
Reducció de lleixiu
El blanqueig de reducció és el procés de reducció dels pigments als compostos de cromòfor mitjançant agents reductors com el bisulfit de sodi, però aquest efecte és inestable i és propens a la decoloració a causa de l’oxidació. El blanqueig de reducció és relativament rar en les aplicacions industrials.
